Difonem l'obra de Gramsci a Catalunya
En un presente atravesado por la recomposición de las derechas y por nuevos desafíos para la izquierda, recuperar a Gramsci exige devolver a sus conceptos su filo estratégico. Este prólogo a la reciente reedición de Los usos de Gramsci, de Juan Carlos Portantiero, recupera la hegemonía, el Estado integral y la guerra de posición como herramientas para volver a pensar la estrategia socialista y la cuestión del poder.
Alejandro Andreassi ha publicado Über Alles: Nazismo y revolución pasiva en Alemania (1871-1939), en Verso Libros, en el que realiza un análisis gramsciano de la construcción de la Alemania moderna y de las condiciones históricas que hicieron posible el ascenso del nazismo. En esta conversación expone las principales ideas.
El libro de Marie Lucas ofrece un estudio histórico de los textos de Antonio Gramsci sobre religión, siempre articulados entorno a un mismo propósito: la vida de las religiones es interpretable en términos políticos, y, a la vez, las religiones integran en su propio lenguaje el devenir histórico y político. Los cuatro capítulos que forman el libro abordan, respectivamente, los artículos del joven Gramsci sobre la fe (1911-1922); las posiciones de Gramsci respecto de los católicos tradicionalistas (1922-1926); sus ideas sobre el Concordato, la Compañía de Jesús y los procesos de hegemonía católica, y, finalmente, los escritos de madurez sobre el marxismo como herejía, el sentido común popular y la propuesta de una reforma intelectual y moral.
Stathis Kouvélakis ens convida a comparar les maneres en que Fanon i Gramsci van elaborar la qüestió de la subjectivitat revolucionària com un procés complex de constitució autònoma dels dominats, i la de la nació com a terreny i objectiu d’aquesta lluita. El que emergeix és un Gramsci “del sud”, un pensador de la revolució des de les perifèries del sistema, i un Fanon que reflexiona sobre els problemes d’organització, estratègia i de la conquesta del poder a partir de l’experiència de les lluites d’alliberament nacional.
Una entrevista con Neuri Rossetto, integrante de la Coordinación Nacional del MST, en la que hace hincapié, en primer lugar, en que él no se considera un gramsciano, un experto en su obra, sino solo un militante político que, admirador de Gramsci, busca llevar a los movimientos populares un poco de la inestimable y extraordinaria contribución que el pensador italiano aportó al movimiento revolucionario de la clase trabajadora.
Per una concepció de l’hegemonia com a eina política avui dia. Què significa per a Gramsci construir un «ordre nou»? «Direcció» en el sentit gramscià …
Poc després de la seva detenció, el 8 de novembre de 1926, Antonio Gramsci va ser enviat a l’exili a l’illa d’Ustica a Palerm, on va passar quaranta-quatre dies. El llibre de Pietro Maltese està dedicat al confinament d’ Ustica i a l’experiència escolar establerta allà pels presos antifeixistes (especialment comunistes): Gramsci e l’scuola dei confinati a Ustica.
És possible una mena de dominació política que no necessiti recórrer a l’exercici de l’hegemonia, entesa com la capacitat de persuasió i atracció dels dominants sobre els dominats?
Es tracta d’una pregunta que ha tornat a sorgir en el debat contemporani a causa del declivi de l’hegemonia neoliberal i de la governança global estatunidenca. Sembla que estiguem passant, d’un règim de “lideratge benigne” que va durar seixanta anys, a allò que Kindleberger ha anomenat una mena de “lideratge coercitiu”, visible en les formes brutals d’autoritat que desplega a diari el president Trump en diferents llocs del món, imposant aranzels, envaint països o burlant-se dels febles.
Vuitena sessió del curs-seminari per donar a conèixer i treballar alguns dels principals conceptes desenvolupats per l’Antonio Gramsci. La sessió, presentada i coordinada pel Pablo Montes, es realitzarà el proper dijous, 9 d’abril a les 18:30 hores i estarà dedicada al concepe de “Democràcia” en Gramsci.
Un nou volum de l'”edició Francioni” que ha evidenciat el mètode de treball de l’intel·lectual sard, la “regla de la bipartició”. A causa de la manca de paper a la presó, va procedir a subdividir els Quaderns en dues o més parts, tornant als temes i deixant pàgines en blanc sobre les quals intervenir més endavant.
by 
![Com foren escrits els Quaderns de Gramsci i com s’han de llegir[1]](https://gramsci.cat/wp-content/uploads/2026/03/Antonio_Gramsci_-_Molti_quaderni_colorati_del_carcere-1-890x530.jpg)