Trencant la Subalternitat: Fanon amb Gramsci

Stathis Kouvélakis ens convida a comparar les maneres en que Fanon i Gramsci van elaborar la qüestió de la subjectivitat revolucionària com un procés complex de constitució autònoma dels dominats, i la de la nació com a terreny i objectiu d’aquesta lluita. El que emergeix és un Gramsci “del sud”, un pensador de la revolució des de les perifèries del sistema, i un Fanon que reflexiona sobre els problemes d’organització, estratègia i de la conquesta del poder a partir de l’experiència de les lluites d’alliberament nacional.

Gramsci en el seno del Movimiento de Trabajadores Rurales Sin Tierra (MST): una entrevista con Neuri Rossetto

Una entrevista con Neuri Rossetto, integrante de la Coordinación Nacional del MST, en la que hace hincapié, en primer lugar, en que él no se considera un gramsciano, un experto en su obra, sino solo un militante político que, admirador de Gramsci, busca llevar a los movimientos populares un poco de la inestimable y extraordinaria contribución que el pensador italiano aportó al movimiento revolucionario de la clase trabajadora.

Pedagogia i política, diàlegs i correspondència des d’una illa

Poc després de la seva detenció, el 8 de novembre de 1926, Antonio Gramsci va ser enviat a l’exili a l’illa d’Ustica a Palerm, on va passar quaranta-quatre dies. El llibre de Pietro Maltese està dedicat al confinament d’ Ustica i a l’experiència escolar establerta allà pels presos antifeixistes (especialment comunistes): Gramsci e l’scuola dei confinati a Ustica.

¿Dominació sense hegemonia, avui?

És possible una mena de dominació política que no necessiti recórrer a l’exercici de l’hegemonia, entesa com la capacitat de persuasió i atracció dels dominants sobre els dominats?
Es tracta d’una pregunta que ha tornat a sorgir en el debat contemporani a causa del declivi de l’hegemonia neoliberal i de la governança global estatunidenca. Sembla que estiguem passant, d’un règim de “lideratge benigne” que va durar seixanta anys, a allò que Kindleberger ha anomenat una mena de “lideratge coercitiu”, visible en les formes brutals d’autoritat que desplega a diari el president Trump en diferents llocs del món, imposant aranzels, envaint països o burlant-se dels febles.

Vuitena sessió del curs-seminari dedicada al concepte de “Democràcia”. Proper dijous, 9 d’abril de 2026 a les 18:30h

Vuitena sessió del curs-seminari per donar a conèixer i treballar alguns dels principals conceptes desenvolupats per l’Antonio Gramsci. La sessió, presentada i coordinada pel Pablo Montes, es realitzarà el proper dijous, 9 d’abril a les 18:30 hores i estarà dedicada al concepe de “Democràcia” en Gramsci.

Después de los Cuadernos. Las últimas lecturas de Gramsci (agosto de 1935 – abril de 1937)*

La elaboración de los cuadernos, que comenzó en la penitenciaría de Turi el 8 de febrero de 1929 con la redacción del programa de trabajo del Primer Cuaderno, se interrumpió abruptamente, con toda probabilidad, en junio de 1935, en la clínica Cusumano de Formia, donde Gramsci había estado ingresado desde el 7 de diciembre de 1933, primero como detenido y posteriormente, a partir del 25 de octubre de 1934, formalmente en libertad condicional.