by 
Guido Ligouri
Il Manifesto, 29 de gener de 2022
Recensió de: «Crisi e rivoluzione passiva», una recopilació dels materials de l’edició 2018 de l’Escola d’Estiu de Ghilarza, editada per l’editorial Ibis, Como, 2021.
El tema de l’exegesi dels textos gramscians és complex. A mesura que avancen els estudis, la comprensió d’aquest autor s’aprofundeix. Una comprensió mai fàcil i a cops enigmàtica. Els escrits del pensador sard es llegeixen arreu del món amb les eines de la filologia, la contextualització històrica, la recerca de les fonts, la passió política. Sempre s’il·luminen i es debaten aspectes abans descurats, nous petits descobriments ens ajuden a entendre les paraules del periodista de Torí, del revolucionari a la terra dels soviets, del líder comunista que lluita contra el feixisme, del presoner que a la presó continua – aïllat i tossut- la seva batalla per canviar la societat i el món.
Des de l’any 2013, a Ghilarza, el poble sard on Gramsci va passar la seva joventut, se celebra periòdicament una “escola d’estiu” per aprofundir en el seu pensament, ideada i dirigida per Gianni Francioni, Giuseppe Cospito i Fabio Frosini (comissaris de la nova edició crítica dels Quaderni , en curs), en col·laboració amb la Casa Museu Antonio Gramsci, de la Fundació Gramsci de Roma, de la Societat Internacional Gramsci (IGS), i amb el suport de la Fundació Sardenya.
A LES DIVERSES EDICIONS de l’Escola d’Estiu de Ghilarza, que son setmanes d’immersió total sobre algunes de les principals categories gramscianes (hegemònic/subaltern, ideologia, revolució passiva)- s’ha cridat a col·laborar molts dels especialistes més coneguts en els temes aprofundits. Els quinze joves estudiosos que se succeeixen com a aprenents provenen d’arreu del món, gràcies a beques especials, i són seleccionats entre els que ja han avançat en l’anàlisi de l’obra de l’autor sard.
Els escrits provinents de les primeres edicions de la Ghilarza Summer School es van publicar a l’International Gramsci Journal (la revista IGS disponible en línia). Els materials de l’edició 2018 es recullen ara en un volum interessant per diferents vessants, titulat Crisi e rivoluzione passiva. Gramsci interprete del Novecento, a cura de G. Cospito, G. Francioni i F. Frosini (Ibis, 442 planes, 25 €).
ENTRE ELS AUTORS alguns professors de l’ Escola, italians i estrangers:
– Leonardo Rapone, sobre els anys de guerra i postguerra, amb una lectura atractiva del “pacifisme” de Gramsci, del seu rebuig a la idea de pàtria, del seu internacionalisme original;
– Giuseppe Cospito, sobre l’hegemonia i la seva concepció ant-economicista de la crisi;
– Alvaro Bianchi, sobre l’enfrontament fonamental i sovint infravalorat amb els elitistes;
– Francesca Antonini, sobre el cesarisme, progressista i regressiu;
– Pasquale Voza, sobre la revolució passiva, la lectura del Risorgimento i els anys 1900 i la necessitat d’una “anti-revolució passiva”;
– Fabio Frosini, present amb dos assaigs, un sobre el totalitarisme dels anys 20 i als Quaderns i l’altre sobre el recent descobriment del paper de Guido De Ruggiero en centrar-se en la categoria de revolució passiva;
Jean-Pierre Potier, sobre Gramsci, la ciència econòmica i la crisi dels anys trenta;
– Peter Thomas, sobre l’absència de jacobinisme i “revolució permanent”;
– Roberto Dainotto, sobre la reflexió gramsciana sobre el taylorisme, des de l’ Ordine Nuovo als quaderns, passant per la lectura que en feia Trotski a la Rússia revolucionària;
– Giuseppe Vacca, sobre la crisi de l’estat i el “nou cosmopolitisme”.
No falten el assajos de joves estudiosos i estudiosos de l’Escola d’Estiu de Ghilarza:
– Giulio Azzolini (sobre la funció de la classe dirigent als Quaderni),
– Anxo Garrido (sobre el tema del “nou humanisme” davant l’anàlisi del “goril·la entrenat” de Taylor),
– Giacomo Tarascio (sobre el concepte de “forces latents”),
– Simone Coletto (sobre la concepció no lineal del temps, amb un Gramsci contigu a Benjamin),
– Daniela Mussi (que, d’una manera no òbvia). d’una manera, argumenta que la “qüestió femenina” no té particular originalitat i importància en Gramsci) i
– Agustín Artese (sobre la influència del gramscisme italià de finals dels anys setanta sobre el pensador argentí Jaun Carlos Portantiero).
CRISI DE CIVILITZACIÓ, crisi econòmica, crisi d’autoritat, crisi orgànica, crisi d’hegemonia: manifestacions de processos “moleculars” que les classes dirigents intenten contenir amb diferents formes de revolucions passives: d’una banda el feixisme, de l’altra l’americanisme, aquest últim. amb una capacitat expansiva més gran i molt més duradora. En la lectura d’aquests processos, els assaigs del volum ataquen diferents aspectes, i les lectures no són unívoques. De fet, aquesta diversitat és la que afegeix interès al llibre.
Per a Gramsci, avui més que mai calen les armes de la filologia i la recerca, per entendre el que realment ens volia dir o deixar dit. Amb la consciència que en molts aspectes segueix sent el nostre contemporani, el nostre company de viatge, i també el nostre company de lluita.
Traducció: Joan Tafalla.
Font: https://ilmanifesto.it/a-scuola-da-gramsci-mappa-per-una-lettura-della-societa/
