Adeu a Gianni Francioni, sota el signe de Gramsci

L’acadèmic ha mort als 75 anys. La seva edició crítica dels Quaderns de la presó va ser decisiva.

Gianni Francioni, professor emèrit de la Universitat de Pavia i erudit de renom mundial, especialment en el camp dels estudis sobre la Il·lustració i els estudis sobre Gramsci, va morir dilluns passat al final d’una llarga malaltia. Nascut en 1950 a Sàsser, s’havia consolidat com a especialista en filosofia de la Il·lustració llombarda, dedicant nombrosos treballs a Cesare Beccaria i a Pietro Verri i realitzant edicions crítiques de les seves obres. A aquests importants estudis, aviat va afegir la seva passió per Gramsci, alimentada pel seu compromís civil i polític, bolcant la seva agudesa filològica i el seu rigor crític en l’estudi de les obres del pensador sard, especialment els seus Quaderns de la presó.

Des del congrés de Florència de 1977, en el qual es discutien alguns aspectes de la llavors recent edició crítica de Valentino Gerratana, Francioni va iniciar un discurs que destinat a revolucionar els estudis sobre l’obra carcerària de Gramsci i a reverberar la seva influència en tota l’obra gramsciana amb el seu llibre L’officina gramsciana de 1984. A principis dels anys noranta, en una relació d’aprofundiment i superació del treball realitzat anteriorment per Gerratana, va començar a treballar en una nova «edició crítica» dels Quaderns, en el marc de la «Edició Nacional dels escrits d’Antonio Gramsci» que, amb la intenció de valorar les seves idees, es posava en marxa gràcies a la Fundació Gramsci de Roma. A partir de la primera edició crítica de 1975, aconseguiria aprofundir enormement en el treball intel·lectual de Gramsci en la presó, ajustant la datació de les seves notes i quaderns (que gairebé sempre manquen explícitament de data) i aplanant el camí que permet centrar-se en la relació entre la reflexió carcerària i els esdeveniments biogràfics i polítics d’un Gramsci que mai havia deixat de pensar-se a si mateix i ni de ser un líder polític, a més d’un gran intel·lectual.

Aquesta segona edició crítica dels Quaderns de la presó -obra en la que va comptar amb l’ajuda des de principis del nou segle del seu alumne Giuseppe Cospito, primer, i de Fabio Frosini, després- ha vist ara com ara la llum els dos primers volums (però hi ha uns altres en projecte) publicats pel Istituto dell’Enciclopèdia Italiana: els inèdits Quaderni di traduzione (2007), editats amb Cospito; i el primer volum dels Quaderni miscellanei (2017), que conté els quatre primers quaderns. A això, cal afegir la valuosa edició anastática dels Quaderni del carcere en 18 volums publicats en 2009. Aquesta innovadora activitat editorial es va nodrir dels nous i importants escrits de Francioni, apareguts principalment en Studi storici i en la International Gramsci Journal i que han estat traduïts a nombrosos idiomes. Per citar només alguns: Il bauletto inglese. Appunti per una storia dei «Quaderni» di Gramsci (1992), Come lavorava Gramsci (2009), La leggenda del quaderno «rubato» (2012), Un labirinto di carta (2016), Come sono stati scritti i «Quaderni del carcere» (2017), Struttura e descrizione dei «Quaderni» (2019). Al que cal afegir el volum editat amb Francesco Giasi Un nuovo Gramsci. Biografia, temi, interpretazioni (2020).

A més, Francioni va concebre ja en 2014 la creació d’una «escola d’alts estudis gramscians», que es convertiria en l’Escola d’Estiu de Ghilarza, destinada a formar a joves de tot el món, editant la publicació dels treballs resultants d’aquesta; i va participar com en el rellançament de la Casa Museu di Antonio Gramsci de Ghilarza. Va treballar fins al final en la nova edició crítica dels Quaderni, lluitant amb gran coratge contra la malaltia que li afligia des de feia alguns anys. Els seus col·laboradors i amics tenen l’enorme tasca de recollir el seu testimoni i continuar la seva obra. A tota la comunitat gramsciana li queda un gran deute de gratitud i un sentiment de condolença que tots compartim.


[i] Publicat al diari “Il manifesto” el 21 de maig de 2025: https://ilmanifesto.it/addio-a-gianni-francioni-nel-segno-di-gramsci

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *