¿Dominació sense hegemonia, avui?

És possible una mena de dominació política que no necessiti recórrer a l’exercici de l’hegemonia, entesa com la capacitat de persuasió i atracció dels dominants sobre els dominats?
Es tracta d’una pregunta que ha tornat a sorgir en el debat contemporani a causa del declivi de l’hegemonia neoliberal i de la governança global estatunidenca. Sembla que estiguem passant, d’un règim de “lideratge benigne” que va durar seixanta anys, a allò que Kindleberger ha anomenat una mena de “lideratge coercitiu”, visible en les formes brutals d’autoritat que desplega a diari el president Trump en diferents llocs del món, imposant aranzels, envaint països o burlant-se dels febles.

Vuitena sessió del curs-seminari dedicada al concepte de “Democràcia”. Proper dijous, 9 d’abril de 2026 a les 18:30h

Vuitena sessió del curs-seminari per donar a conèixer i treballar alguns dels principals conceptes desenvolupats per l’Antonio Gramsci. La sessió, presentada i coordinada pel Pablo Montes, es realitzarà el proper dijous, 9 d’abril a les 18:30 hores i estarà dedicada al concepe de “Democràcia” en Gramsci.

Después de los Cuadernos. Las últimas lecturas de Gramsci (agosto de 1935 – abril de 1937)*

La elaboración de los cuadernos, que comenzó en la penitenciaría de Turi el 8 de febrero de 1929 con la redacción del programa de trabajo del Primer Cuaderno, se interrumpió abruptamente, con toda probabilidad, en junio de 1935, en la clínica Cusumano de Formia, donde Gramsci había estado ingresado desde el 7 de diciembre de 1933, primero como detenido y posteriormente, a partir del 25 de octubre de 1934, formalmente en libertad condicional.

Christine Buci-Glucksmann entre Althusser i Gramsci (1969-1983)

L’any 1975 l’editorial Fayard va publicar el llibre “Gramsci et l’État. Pour une théorie matérialiste de la philosophie” de Christine Buci-Glucksmann. L’any següent va ser publicat per Editori Riuniti, en traducció italiana de Claudia Mancina i Giuseppe Saponara, sota el títol “Gramsci e lo Stato”. Era un llibre centrat en el pensament polític gramscià que es va presentar com a pioner i, en certa manera, encara sembla rellevant en l’intent de seguir “el ritme del pensament” dels Quaderns tenint en compte els “múltiples retorns sobre una nota, les versions diferents i corregides del mateix text” que impedeixen una “exposició lineal…