La herencia de Gramsci entre filosofía, filología y política. Entrevista a Gianni Francioni

Una edición crítica siempre es una representación específica de un texto, una representación que debe ser fiel primeramente y que debe reflejar la intención y la voluntad del autor. “Fidelidad” no significa mera transcripción literal. La “fidelidad” de una edición crítica tiene que ver con su capacidad para restituir de manera clara la forma y el sentido general de lo que el autor plasmó en sus páginas.

Les banderes vermelles no estan prohibides: van conquerir i defensar la democràcia italiana

Com cada any des de fa molts anys, l’IGS Itàlia promou cada 27 d’abril l’acte «Portem una flor vermella a la tomba de Gramsci». Durant la cerimònia, a la qual van assistir desenes de ciutadans, així com nombrosos membres de la nostra Associació, la nova directora del Cementiri No Catòlic, Yvonne A. Mazurek, es va oposar a la presencia d’una bandera vermella sense símbols de partit, ni tampoc una falç i un martell, entre el públic. Es va produir un «debat» entre els presents i la directora, i se li va recordar el significat d’aquesta bandera vermella, tant per l’Antonio Gramsci i per tots aquells pels quals va lluitar fins a l’amarg final, com per a la pròpia democràcia italiana, nascuda de la Resistència.

Nou curs-seminari «Conceptes gramscians»

Des de l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya volem oferir una aproximació a alguns dels principals conceptes desenvolupats per l’Antonio Gramsci i hem organitzat un curs en format seminari per donar-los a conèixer i començar a treballar-los a tothom que estigui interessat. Es tracta d’una excel·lent oportunitat d’aproximar-se a l’obra del comunista sard i al seu dispositiu conceptual sense filtres, llegint directament els seus textos

Ressenya de “La fuerza y el consenso. Ensayo sobre Gramsci como historiador”, de Giame Pala, Editorial Comares.

Massa sovint les ulleres teoreticistes dels darrers estudis gramscians han portat a obviar moltes de les pàgines dels Quaderni plenes d’anàlisis històriques o d’interpretacions de la realitat política contemporània. Aquest dèficit dels estudis gramscians –particularment agut en aquells produïts a Espanya en els darrers anys– resulta esmenat en bona mesura per La fuerza y el consenso. Ensayo sobre Gramsci como historiador, obra de Giaime Pala publicada el 2021 per l’editorial Comares.

Novetats gramscianes: “Gramsci fra due secoli” (Gramsci entre dos segles) d’Antonio Di Meo

En el marc d’un veritable renaixement del pensament d’Antonio Gramsci, aquest volum representa un nou examen en profunditat de l’estès ús dels seus conceptes i metàfores en relació amb les diverses teories dels processos històrics i l’emergència de subjectivitats relacionades amb ells.

El hombre de Gramsci

El hombre es un «hacer», un proceso, no algo «abstracto» u «objetivo»: «cada uno se cambia a sí mismo, se modifica, en la medida en que cambia y modifica todo el complejo de relaciones del que es el centro anudador. En este sentido, el verdadero filósofo es y no puede ser otro que el político, es decir, el hombre activo que modifica el entorno, entendiendo por entorno el conjunto de relaciones del que cada individuo pasa a formar parte». El hombre, como actividad que se construye a sí mismo modificando la sociedad y la naturaleza, es filósofo y político. Es decir, hombre en sentido pleno, que a la vez conoce (es filósofo) y transforma el mundo (es político). Y el conocimiento es praxis: «tiene conciencia más o menos profunda del mundo… y lo modifica»