Associació d'Estudis Gramscians de Catalunya
Difonem l'obra de Gramsci a Catalunya
El Partit Comunista d’Itàlia – com s’anomenava inicialment el PCI, volia ser una secció de la Internacional Comunista nascuda a Moscou el 1919 – té la seva gènesi en la Revolució d’Octubre i, per tant, en la Primera Guerra Mundial, sense la qual la Revolució Russa no hauria tingut lloc, ni tampoc s’hauria donat una situació en molts sentits explosiva a Itàlia. De fet, després de la Gran Guerra, els equilibris socials i polítics havien canviat
(Publicat a l’Ordine Nuovo el 14 de gener de 2021)
L’informe amb el qual l’actual direcció del partit socialista italià presenta la seva pròpia activitat i la de tot el partit en els darrers quinze mesos és, en realitat, en el seu àrid esquematisme burocràtic, digne del que ha estat la vida del partit en els darrers mesos.
Antonio Gramsci i la Fundació del Partit Comunista d’Itàlia El 21 de gener de 2021 es compliran cent anys de la fundació del Partit Comunista …
(Publicat a l’Ordine Nuovo el 13 de gener de 1921)
El Congrés de Livorno està destinat convertir-se en un dels esdeveniments històrics més important de la vida italiana contemporània…
El passat 24 de setembre de 2020 va morir el gran introductor de l’obra d’Antonio Gramsci a França, Robert Paris. Acabem de coneixer la notícia …
El concepto de hegemonía ocupa una posición central en el dispositivo teórico gramsciano, con fuertes vínculos con otros conceptos como bloque histórico y revolución pasiva, además del conjunto de reflexiones del pensador italiano sobre el rol de los intelectuales. En esta videoconferencia con Joan Tafalla hablamos sobre la hegemonía en Gramsci y traemos el concepto a nuestro presente.
Organizada por la Red Latinoamericana y Caribeña de Estudios Gramscianos https://youtu.be/2KSlFrXBvMw Con la participación de Luciana Aliaga (International Gramsci Society – Brasil); Agustín Artese (Asociacíon …
En las páginas de Los Cuadernos de la cárcel Gramsci afirma en más de una ocasión que la filosofía tanto de Croce como de Gentile, lejos de constituirse como la herencia filosófica hegeliana, -independientemente de lo que ellos mismos se hayan dedicado a la misma- pasa a ser un repliegue hacia la unilateralidad idealista que elimina la dimensión más viva y concreta del filósofo alemán, para dar paso a una especie de «hegelianismo domesticado», esto es, a una revisión conservadora de Hegel.
Una nova edició de l’editorial Einaudi preparada per Francesco Giasi. Inèdits, gran aparell fotogràfic i correccions de les inexactituds gràcies a la rigorosa comparació amb els originals. Per definició, un “work in progress”, dotzenes d’altres cartes varen ser escrites pel comunista sard entre els anys 1926 i 1937. Moltes no es varen recuperar mai. Com a obra en si mateixa, semblaven destinades a passar a un segon pla, davant la correspondència. En canvi, tenen la seva pròpia importància autònoma.
by 
by 
by 
