Aquella escissió “a la livornesa”

El Partit Comunista d’Itàlia – com s’anomenava inicialment el PCI, volia ser una secció de la Internacional Comunista nascuda a Moscou el 1919 – té la seva gènesi en la Revolució d’Octubre i, per tant, en la Primera Guerra Mundial, sense la qual la Revolució Russa no hauria tingut lloc, ni tampoc s’hauria donat una situació en molts sentits explosiva a Itàlia. De fet, després de la Gran Guerra, els equilibris socials i polítics havien canviat

Força i prestigi

(Publicat a l’Ordine Nuovo el 14 de gener de 2021)

L’informe amb el qual l’actual direcció del partit socialista italià presenta la seva pròpia activitat i la de tot el partit en els darrers quinze mesos és, en realitat, en el seu àrid esquematisme burocràtic, digne del que ha estat la vida del partit en els darrers mesos.

El concepto de hegemonía en Gramsci (videoconferencia con Joan Tafalla)

El concepto de hegemonía ocupa una posición central en el dispositivo teórico gramsciano, con fuertes vínculos con otros conceptos como bloque histórico y revolución pasiva, además del conjunto de reflexiones del pensador italiano sobre el rol de los intelectuales. En esta videoconferencia con Joan Tafalla hablamos sobre la hegemonía en Gramsci y traemos el concepto a nuestro presente.

El sistema en disputa. La herencia hegeliana entre Antonio Gramsci y Giovanni Gentile

En las páginas de Los Cuadernos de la cárcel Gramsci afirma en más de una ocasión que la filosofía tanto de Croce como de Gentile, lejos de constituirse como la herencia filosófica hegeliana, -independientemente de lo que ellos mismos se hayan dedicado a la misma- pasa a ser un repliegue hacia la unilateralidad idealista que elimina la dimensión más viva y concreta del filósofo alemán, para dar paso a una especie de «hegelianismo domesticado», esto es, a una revisión conservadora de Hegel.

“Cartes de la presó”, l’actitud dialògica d’un gran clàssic

Una nova edició de l’editorial Einaudi preparada per Francesco Giasi. Inèdits, gran aparell fotogràfic i correccions de les inexactituds gràcies a la rigorosa comparació amb els originals. Per definició, un “work in progress”, dotzenes d’altres cartes varen ser escrites pel comunista sard entre els anys 1926 i 1937. Moltes no es varen recuperar mai. Com a obra en si mateixa, semblaven destinades a passar a un segon pla, davant la correspondència. En canvi, tenen la seva pròpia importància autònoma.