by 
[1] Article de Guido Ligouri publicat a Il Manifesto, 18 març 2026
Un nou volum de l'”edició Francioni” que ha evidenciat el mètode de treball de l’intel·lectual sard, la “regla de la bipartició”. A causa de la manca de paper a la presó, va procedir a subdividir els Quaderns en dues o més parts, tornant als temes i deixant pàgines en blanc sobre les quals intervenir més endavant.
Després dels dos volums amb les traduccions fetes per Gramsci a la presó i el volum amb els primers quaderns de notes teòriques, s’ha publicat un nou volum de Quaderns Miscel·lanis, incloent-hi els quaderns 5-8 de Gramsci, editats per Giuseppe Cospito, com a part de l’edició nacional dels escrits del pensador sard i de l'”edició crítica de Gianni Francioni” dels Quaderns de la presó curada per Giuseppe Cospito, Gianni Francioni i Fabio Frosini (Istituto della Enciclopedia italiana, pp. 832, 70 euros).
Obra complexa a causa de les condicions en què van néixer i de la recerca en curs, els Quaderns van ser redactats al llarg d’uns sis anys i no amb la intenció de publicar-se. Per entendre com s’han de llegir i estudiar, cal entendre com van ser escrits. Un primer pas fonamental en aquesta direcció el va fer Valentino Gerratana amb la seva edició crítica de 1975, que presentava la successió de quaderns segons la seva data d’inici i les notes que contenien gairebé sempre en l’organització material en què ens han arribat. A partir d’aquesta edició, Francioni (que va morir l’any passat) va dur a terme els seus estudis filològics destinats a determinar millor la datació dels quaderns i dels textos que contenien. I als anys 90 va presentar una nova proposta per a una edició crítica, que ara està veient la llum gràcies també a la contribució de Cospito i Frosini, que es van encarregar de l’aparell de les notes, augmentant la referència a les fonts, les referències internes i altra informació útil sobre esdeveniments i personalitats esmentades. Aquest aparell es col·loca al final de cada quadern, mentre que al peu de la pàgina es presenta un relat de les correccions, afegits i variants fets per Gramsci.
Les grans innovacions de l’edició Francioni, però, són inherents a l’estructura mateixa dels Quaderns, dels quals se’n distingeixen tres tipus, seguint una distinció implícita feta pel mateix Gramsci: els quaderns de traducció, els diversos i els “especials” (on l’autor copiava part de les notes anteriors segons els seus arguments). Gramsci no podia tenir tots els quaderns i llibres que volia a la seva cel·la, dipositats al magatzem de la presó: podia mantenir-los, en rotació, només un nombre limitat. Tampoc no va numerar els seus quaderns, ni els va donar.
La seva numeració i la de les notes o paràgrafs que contenen, tal com la coneixem avui, va ser decidida per Gerratana, d’una manera que per a Francioni no explica ni la successió real dels escrits ni l’organització que Gramsci els havia donat. En aquesta edició, però, el nom dels quaderns s’ha mantingut inalterat (tot i les determinacions que esmentarem), perquè ara constitueix un estàndard internacional, una referència comuna per a tots els lectors de Gramsci. D’altra banda, en alguns casos, s’ha fet un canvi parcial en la disposició de les notes i, per tant, una numeració parcialment nova d’aquests.
Aquesta edició, per tant, no presenta els quaderns “tal com són”, ni tan sols “tal com els va escriure Gramsci”, ja que això és impossible, ja que hi ha elements de datació insuficients i perquè no tindria sentit reproduir-los en l’ordre temporal de l’escriptura quan l’autor mateix ha triat col·locar notes cronològicament contigües en diferents llocs.
A la base de la subdivisió ara proposada hi ha el descobriment del que Francioni ha anomenat la “regla de la bipartició”: Gramsci, que va treballar en diversos quaderns alhora, no potent-ne tenir prou, en va dividir alguns en dues o més parts, considerant-los com a quaderns diferents, començant a escriure’ls en paral·lel, i també, impulsat per l’escassetat de paper, tornar a omplir pàgines que deixades en blanc casualment.
Francioni representa aquest mètode de l’obra de Gramsci dividint alguns quaderns en seccions. En aquest volum, per exemple, el Quadern 8 es divideix en quatre seccions: secció (a), o Quadern 8 (a), que consisteix en les Notes Disperses i notes per a una història dels intel·lectuals italians, és a dir, les notes metodològiques que obren el quadern, i la llista d’Assaigs Principals que els segueixen immediatament: a la pràctica, les dues primeres cares del manuscrit, la segona de les quals només ocupa una línia; secció (b), o Quadern 8 (b), que consisteix en la “tercera sèrie” de les Notes de Filosofia, que Francioni situa en segona posició, ja que aquestes que ocupen la segona meitat del quadern del manuscrit van començar immediatament després de les notes metodològiques i la llista dels Assaigs Principals. Això va seguit per la secció (c) o Quaderno 8 (c), diversa; i finalment la secció (d), o Quaderno 8 (d), que només inclou una pàgina: la segona llista de temes, de només deu línies, que ocupa la tercera pàgina del manuscrit, però que Francioni ha determinat que va ser l’última escrita. Una divisió atrevida, que també fa dues llistes curtes, espacialment contigües però temporalment distants, com a moltes parts distintes del quadern, a l’alçada de seccions molt més substancials. I que, tanmateix, té el mèrit d’oferir una subdivisió que deixa immediatament clar com es va escriure realment el quadern en qüestió, quin ritme temporal caracteritza la seva composició.
FRANCIONI va identificar llavors una altra “regla” adoptada per Gramsci, la de la “successió”: quan l’espai lliure en un quadern acaba però no el tema que tracta, el pres el continua en un altre quadern. Així, s’han identificat alguns fluxos d’escriptura, que impliquen diferents quaderns, però que Gramsci pensa i escriu com un continu. El que pot suggerir una lectura horitzontal d’ells. El cas més conegut és el de les tres sèries de les Notes de Filosofia, als Quaderns 4, 7 i 8, tres seccions que es podien llegir una rere l’altra (i potser fins i tot publicar-se d’aquesta manera).
Es podrien dir moltes altres coses sobre aquesta nova edició dels Quaderns de Presó. Per exemple, la negativa significativa a presentar el primer esborrany dels textos en cossos tipogràfics menors, com havia fet Gerrana. També que només té el defecte d’estar impresa en molt poques còpies, molt difícil de trobar (i, per tant, molt cara). Una elecció difícil d’entendre, tenint en compte que molts estudiosos i moltes biblioteques, no només a Itàlia, estarien interessats a comprar-los. Només es pot esperar que, amb el temps, aquesta limitació tan important es corregeixi.
Traducció: Joan Tafalla.
Sabadell 18 de març de 2026
Font: https://ilmanifesto.it/come-furono-scritti-e-come-vanno-letti-i-quaderni-di-gramsci
