by 
Entre els dos-cents cinquanta autors més citats en el món de la literatura de tots els temps, cinc són italians. Un d’ells és Antonio Gramsci. Sobre el filòsof i lluitador comunista sard s’ha acumulat una inesgotable literatura crítica, que avui suma més de vint mil títols en gairebé totes les llengües del món.
El pensament i l’obra de Gramsci van arribar a Catalunya a finals des de final dels anys cinquanta del segle passat de la mà de Giulia Adinolfi, Manuel Sacristán, Jordi Solé Tura i Francisco Fernández Buey entre d’altres. Gramsci va influir en el pensament de diversos intel·lectuals i polítics de l’esquerra catalana. Així, per exemple, conceptes seus com ara classes subalternes, cultura popular, hegemonia, correlació de forces, filosofia de la praxi, o el debat sobre els consells obrers, entre d’altres van circular en el debat intel·lectual i polític d’aquells anys.
En acabar la transició entre la dictadura i la consolidació del règim borbònic vigent es va produir un replegament de les forces democràtiques, obreres i populars. A conseqüència d’aquest clima, Gramsci va desaparèixer de l’acadèmia i del pensament dels principals actors polítics. Amb l’excepció de petits nuclis extraacadèmics que es resistien a la normalització de l’ordre establert.
Després de la crisi de 2008 el pensament i l’obra de Gramsci s’ha fet present en els cicles de lluites populars del 15-M i de l’1 d’octubre, tot i que l’esgotament de les obres editades tant en català com en castellà n’ha dificultat el seu coneixement directe per part de les noves generacions de lluitadors. En general, aquestes noves generacions han rebut Gramsci a través d’alguns dels seus intèrprets.
Ja a finals dels esmentats cicles de lluita l’interès per conèixer Gramsci sense filtres s’ha incrementat. A més dels conceptes i temàtiques esmentats més amunt, en els debats actuals circulen d’altres com: revolució passiva, bloc històric, qüestió meridional, crisi d’hegemonia, crisi orgànica, reforma intel·lectual i moral o filosofia de la praxi. També es debat amb passió sobre la concepció gramsciana de l’estat, o sobre el seu marxisme. Es constata com aquest dispositiu conceptual segueix tenint un enorme interès tant per a les ciències socials, com per a l’acció pràctica de les lluites socials i emancipatòries.
Es tornen a editar les seves obres, s’organitzen congressos, cursos i seminaris com a eines per a aprofundir el coneixement d’un dispositiu conceptual que Gramsci va haver de construir durament entre 1914 i 1935, en dècades de dura lluita contra la guerra i el feixisme.
Es comença a veure que Gramsci a més de ser un clàssic del pensament és un company de lluita, és un contemporani. Volem conèixer Gramsci per a millor sentir comprendre el món gran i terrible en què vivim i que volem transformar.
Per ajudar en aquest procés el Centre d’Estudis de la Unitat Popular, la Fundació Neus Català i l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya hem organitzat un curs de nou sessions que es desenvoluparà a la Universitat Pompeu Fabra tots els dimarts entre el 2 de maig i el 27 de juny. Volem oferir una aproximació a l’obra i a les idees de l’autor amb l’ajut d’especialistes i estudiosos de la seva obra tant catalans com d’arreu del món.
Us invitem a totes i tots a inscriure-us i a participar.
Laure Vega (Centre d’Estudis de la Unitat Popular), Ricard Ribera (Fundació Neus Català) i Nando Zamorano (Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya)
