Força i prestigi

Antonio Gramsci,

L’Ordine Nuovo, 14 de gener de 2021

L’informe amb el qual l’actual direcció del partit socialista italià presenta la seva pròpia activitat i la de tot el partit en els darrers quinze mesos és, en realitat, en el seu àrid esquematisme burocràtic, digne del que ha estat la vida del partit en els darrers mesos. Gairebé sembla que s’ha fet a propòsit per concloure, sense canviar d’estil, un període que potser no serà recordat excepte perquè en ell comunista ha madurat a en l’avantguarda revolucionària del proletariat italià la consciència de la necessitat de trencar la unitat formal i burocràtica del partit socialista per aconseguir una unitat substancial d’acció i pensament en el Partit Comunista.

El “prestigi” adquirit amb l’oposició a la guerra va  caure per primera vegada, el 1917, després de Caporetto, quan el partit de la derrota va demostrar ser incapaç d’explotar la derrota i transformar-la en la seva pròpia victòria. Quan la seva oposició verbal es va suïcidar davant del Monte Grappa amb un discurs de Filippo Turati.

Després de la guerra, han passat dos anys de propaganda, de resolucions sempre decididament extremes, d’expectatives i promeses, i al cap de dos anys, la força va tornar a ser un simple prestigi. un estat d’ànim col·lectiu que a hores d’ara era un complex de les circumstàncies externes i internes tendeixen a fer-les desaparèixer.

L’informe que la Direcció presenta al Congrés de Livorno es podria agafar com a documentació de la caiguda d’aquest prestigi, a través dels moviments que els buròcrates van guanyar perquè van enviar 150 socialistes al Parlament per fer el contrari del que havien promès, a través de les agitacions deixades apagades perquè “no era el moment” i als qui van assumir la responsabilitat de … enterrar-los, encara que no van sorgir per iniciativa de l’oficina i de l’empleat competent.

Per tant, dediquem aquest informe als companys que encara pensen en el “prestigi” de la unitat i lamenten lamentablement contra aquells que ja no saben què fer amb un nom buit de contingut; el dediquem a aquells que viuen d’ombres. Els comunistes tenen la tasca de substituir una ombra per una força efectiva.

(Traducció de Joan Tafalla)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *