by 
(Article publicat a “Pravda” el dia 7 de novembre de 1922)[1]
Aquest breu escrit de Gramsci, recentment retrobat per Natalia Terekhova, fou publicat en rus pocs dies després de la “Marxa sobre Roma”. Parla de les perspectives dels comunistes i de la burgesia italiana l’endemà mateix de la presa del poder per part de Mussolini
La presa del poder pels feixistes redueix l’activitat del Partit Comunista italià a la d’un moviment purament conspiratiu. A Itàlia s’obre un nou període històric, que es podria definir de la següent manera: el poder polític està passant probablement de les mans de la burgesia capitalista a les de les capes agrícoles mitjanes i grans, guiades ideològicament per una part de la petita burgesia urbana. Les contradiccions de la societat italiana, dissimulades des de la creació del Regne unitari sorgit de les guerres combatudes per la reconstrucció d’Itàlia, van assolir un desenvolupament molt evident en els darrers dos anys, després que el Partit Socialista hagués demostrat la seva incapacitat per dirigir el proletariat a poder.
El resultat ha estat la victòria dels terratinents sobre el proletariat i sobre la mera forma de la burgesia, debilitada per la crisi financera i industrial. És fàcil preveure un període immediat de ferotge lluita a Itàlia, ja que fins i tot a la burgesia li costarà acceptar la dura i tirànica dominació dels agraris i la irresponsable demagògia d’un aventurer mediocre com Mussolini. Per tant, malgrat la gravetat de la situació actual, les perspectives de futur no són especialment negatives tant per al proletariat com per al seu partit. Durant els darrers dos anys, la situació del Partit Comunista ja s’ha convertit en il·legal a gairebé tres quartes parts del país i, no obstant això, el nombre de membres del partit, que comptava després de l’escissió de Livorno, el febrer de 1921 amb 42.000 adherents, en moment del cop d’estat feixista ha arribat als 35 mil adherents, sense comptar uns 20 mil joves comunistes. En el mateix període, el Partit Socialista, que després del congrés de Livorno comptava amb 150 mil membres, ha vist reduir els seus efectius fins a 32 mil adherents que s’han expressat a favor d’adherir-se a la Comintern, però en realitat no estan prou preparats per a una situació d’il·legalitat.
Si en aquesta nova fase el Comitè Central del Partit Comunista pot (i probablement podrà, tenint en compte l’experiència del moviment comunista internacional) desenvolupar una tàctica adequada a la realitat social italiana i aguditzar les contradiccions creades pel cop d’Estat feixista, el proletariat ben aviat tornarà a ocupar la seva posició històrica perduda després del fracàs de la campanya d’ocupació de fàbriques el setembre de 1920
[1] Veure en aquesta mateixa web la presentació d’aquest article trobat recentment a càrrec de Guido Liguori i de Natalia Terekhova GRAMSCI, EL PC D’I I LA “MARXA SOBRE ROMA”. https://gramsci.cat/gramsci-el-pc-di-i-la-marxa-sobre-roma/. Traducció del rus a l’italià de Natalia Terekhova. Traducció de l’italià al català de Joan Tafalla. Publicat a: Critica Marxista, nº 3, maig-juny de 2021, planes 46-52. Existeix traducció al castellà a: https://jacobinlat.com/2021/06/17/inedito-de-gramsci/?fbclid=IwAR1D
