by 
Guido Liguori
(International Gramsci Society – Italia)
Com cada any des de fa molts anys, l’IGS Itàlia promou cada 27 d’abril l’acte «Portem una flor vermella a la tomba de Gramsci». Durant la cerimònia, a la qual van assistir desenes de ciutadans, així com nombrosos membres de la nostra Associació, la nova directora del Cementiri No Catòlic, Yvonne A. Mazurek, es va oposar a la presencia d’una bandera vermella sense símbols de partit, ni tampoc una falç i un martell, entre el públic. Es va produir un «debat» entre els presents i la directora, i se li va recordar el significat d’aquesta bandera vermella, tant per l’Antonio Gramsci i per tots aquells pels quals va lluitar fins a l’amarg final, com per a la pròpia democràcia italiana, nascuda de la Resistència.
Encara que la confrontació va continuar sent absolutament civilitzada, la Sra. Mazurek va mantenir les seves conviccions i nosaltres les nostres. Conviccions que reiterem: negar la licitud d’una bandera vermella amb ocasió de la commemoració de la mort de Gramsci forma part d’un revisionisme històric inacceptable, al qual continuarem oposant-nos.
IGS Itàlia no porta banderes i mai ha convidat a fer-ho. No obstant això, no hauria de sorprendre’ns si demà, de continuar tals actituds d’incomprensible entossudiment cap a la història d’Antonio Gramsci i dels qui el recorden i honren, de continuar un incomprensible ostracisme cap a la història de les classes treballadores i del moviment antifeixista, hagin moltes més banderes vermelles agrupades al voltant de la tomba del gran pensador sard. Les banderes vermelles no es censuren, són banderes de llibertat.
Recordem els versos de Pasolini:
«Pels que només coneixen el teu color, bandera vermella,
has d’existir de veritat, perquè ells puguin existir…
tu que ja presumies de tantes glòries burgeses i obreres,
torna a ser un drap, i els més pobres t’onejaran».
No ofèn a cap just, a cap defensor de la Constitució i de la llibertat, aquest onejar. I és estimada per tants, especialment pels pobres.
