by 
En el marc d’un veritable renaixement del pensament d’Antonio Gramsci, aquest volum d’Antonio Di Meo publicat per l’editorial del prestigiós Istituto Italiano per gli Studi Filosofici, representa un nou examen en profunditat de l’estès ús dels seus conceptes i metàfores científiques (i d’un altre tipus) en relació amb les diverses teories dels processos històrics i l’emergència de subjectivitats relacionades amb ells. Ús que s’expandeix cap a consideracions més generals de la teoria del coneixement en una comparació directa amb autors marxistes i no marxistes, amb els quals Gramsci va mantenir una intensa confrontació crític-dialèctica, a vegades manllevant d’ells el seu vocabulari i retraduint els seus termes en un nou context.
Una de les qüestions més rellevants del volum radica en l’anàlisi de la presència del parell consciencia/inconsciència, que romandrà actiu en el escarpir-se del ritme del pensament de Gramsci des dels seus escrits juvenils fins a la represa en els Quaderns de la presó juntament amb el concepte de «filosofia de la praxi» i el de «catarsi», d’origen psicològic i també derivat de la tragèdia grega.
Una nova aportació pels qui desitgin indagar encara més, però també més àmpliament, en el món intel·lectual on Gramsci es va desenvolupar a cavall de dos segles decisius de la història contemporània: la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
Antonio Di Meo és historiador de la ciència i la cultura ha estudiat el pensament d’Antonio Gramsci. Publica en revistes italianes e internacionals y ha col·laborat en la Histoire du vocabulaire scientifique (Institut de la langue française, CNRS). Autor i editor de la Storia della scienza publicada por el Istituto della Enciclopedia Italiana. Ha coordinat la Storia della scienza nel Mezzogiorno dall’Unitá d’Italia a oggi. Ha ensenyat a les Universitats de Macerata, Roma La Sapienza i a la Escuola de Estudios Históricos de la Universidad de San Marino i ha impartit seminaris a la Universitat Lliure de Brussel·les. De 1980 a 1996 fou subdirector de la Fondazione Istituto Gramsci de Roma.
Entre les seves publicacions figuren Circulus aeterni motus. Tempo ciclico e tempo lineare nella filosofia chimica della natura (1996); Leopardi copernicano (1998); Scienza e Stato (2003); Primo Levi e la scienza come metàfora (2011); Decifrare Gramsci. Una lettura filològica (2020); Essere e non essere. Felicità, natura e conoscenza nel pensiero di Leopardi (2021); Gramsci fra due secoli. Il “sottosuolo” della storia e la soggettività (2024).
