Associació d'Estudis Gramscians de Catalunya

Com cada any des de fa molts anys, l’IGS Itàlia promou cada 27 d’abril l’acte «Portem una flor vermella a la tomba de Gramsci». Durant la cerimònia, a la qual van assistir desenes de ciutadans, així com nombrosos membres de la nostra Associació, la nova directora del Cementiri No Catòlic, Yvonne A. Mazurek, es va oposar a la presencia d’una bandera vermella sense símbols de partit, ni tampoc una falç i un martell, entre el públic. Es va produir un «debat» entre els presents i la directora, i se li va recordar el significat d’aquesta bandera vermella, tant per l’Antonio Gramsci i per tots aquells pels quals va lluitar fins a l’amarg final, com per a la pròpia democràcia italiana, nascuda de la Resistència.

Continuem amb la segona sessió del curs-seminari per donar-los a conèixer i treballar alguns dels principals conceptes desenvolupats per l’Antonio Gramsci. La sessió es realitzarà …

Des de l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya volem oferir una aproximació a alguns dels principals conceptes desenvolupats per l’Antonio Gramsci i hem organitzat un curs en format seminari per donar-los a conèixer i començar a treballar-los a tothom que estigui interessat. Es tracta d’una excel·lent oportunitat d’aproximar-se a l’obra del comunista sard i al seu dispositiu conceptual sense filtres, llegint directament els seus textos

Massa sovint les ulleres teoreticistes dels darrers estudis gramscians han portat a obviar moltes de les pàgines dels Quaderni plenes d’anàlisis històriques o d’interpretacions de la realitat política contemporània. Aquest dèficit dels estudis gramscians –particularment agut en aquells produïts a Espanya en els darrers anys– resulta esmenat en bona mesura per La fuerza y el consenso. Ensayo sobre Gramsci como historiador, obra de Giaime Pala publicada el 2021 per l’editorial Comares.

En el marc d’un veritable renaixement del pensament d’Antonio Gramsci, aquest volum representa un nou examen en profunditat de l’estès ús dels seus conceptes i metàfores en relació amb les diverses teories dels processos històrics i l’emergència de subjectivitats relacionades amb ells.

Guido Liguori, un dels experts en Gramsci més coneguts a nivell internacional acaba de publicar “Nuovi sentieri gramsciani” (Noves sendes gramscianes) un llibre que recorre alguns dels moments més significatius de la vida i el pensament del comunista sard.

El hombre es un «hacer», un proceso, no algo «abstracto» u «objetivo»: «cada uno se cambia a sí mismo, se modifica, en la medida en que cambia y modifica todo el complejo de relaciones del que es el centro anudador. En este sentido, el verdadero filósofo es y no puede ser otro que el político, es decir, el hombre activo que modifica el entorno, entendiendo por entorno el conjunto de relaciones del que cada individuo pasa a formar parte». El hombre, como actividad que se construye a sí mismo modificando la sociedad y la naturaleza, es filósofo y político. Es decir, hombre en sentido pleno, que a la vez conoce (es filósofo) y transforma el mundo (es político). Y el conocimiento es praxis: «tiene conciencia más o menos profunda del mundo… y lo modifica»

La necessitat de mantenir-se al dia amb el renovat interès mundial a la figura i el pensament d’Antonio Gramsci va estimular la creació el 2014 …

Hay una larga historia de intentos de apropiarse de Gramsci por parte de la derecha: desde los más reflexivos de Alain de Benoist, hasta nuestras propias imitaciones, desde las Tesis de Fiuggi hasta las recientes declaraciones del ministro Sangiuliano.
Intentos destinados al fracaso por la pequeñez de los protagonistas, pero que tienen como peligroso objetivo la posibilidad de crear un nuevo sentido común en las masas.