¿Dominació sense hegemonia, avui?

És possible una mena de dominació política que no necessiti recórrer a l’exercici de l’hegemonia, entesa com la capacitat de persuasió i atracció dels dominants sobre els dominats?
Es tracta d’una pregunta que ha tornat a sorgir en el debat contemporani a causa del declivi de l’hegemonia neoliberal i de la governança global estatunidenca. Sembla que estiguem passant, d’un règim de “lideratge benigne” que va durar seixanta anys, a allò que Kindleberger ha anomenat una mena de “lideratge coercitiu”, visible en les formes brutals d’autoritat que desplega a diari el president Trump en diferents llocs del món, imposant aranzels, envaint països o burlant-se dels febles.