by 
Entrevista de Juan Dal Maso (Izquierda Diario) amb Fabio Frosini, a propòsit de la publicació del llibre de Frosini: “La costruzione dello Stato nuovo: Scritti e discorsi di Benito Mussolini 1921-1932” (Marsilio Nodi, 2022).
Tal com planteja Frosini al seu estudi preliminar, la importància de conèixer aquests escrits té a veure no necessàriament amb la seva qualitat teòrica, atès que el feixisme comptava amb intel·lectuals molt més formats que Mussolini, sinó amb el pes polític del personatge (ja que era qui unificava a la seva figura les diferents tendències confluents en el moviment feixista i el que formulava les principals idees que aquest havia de seguir en el pla tàctic i estratègic) i amb el fet que –a través d’aquestes intervencions– es pot veure que Mussolini tenia clar quim eren els objectius que perseguia la seva política quant a la regimentació d’unes masses que havien fet irrupció a l’escena social i política després de la guerra mundial i la Revolució russa.
A partir d’aquí, la entrevista aborda moltes altres qüestions, des de la posició del liberalisme –italià i internacional– davant del feixisme (que va veure en primera mesura com un reassegurança davant del “perill roig”), el caràcter de masses de la seva política amb la incorporació de les vessants que venien del “sindicalisme revolucionari” i el desenvolupament de la variant “corporativista”, el canvi del rol de l’Estat en la saturació de l’espai polític (incloent-hi la societat civil), etc.
Qüestions que es vinculen amb les reflexions gramscianes sobre problemes teòrics com els de la “revolució passiva” i “l’Estat integral”, reprenent les anàlisis del comunista sard sobre el fenomen feixista a Itàlia. S’intenta pensar també, en quina mesura en capitalisme actual conté elements d’aquesta “política totalitària” que va recórrer transversalment diversos règims polítics durant els anys d’entreguerres del segle XX per explorar les possibilitats de desenvolupar pràctiques polítiques d’auto-organització i la construcció d’una hegemonia alternativa a la del capital per part de la classe treballadora i els sectors oprimits.
Fuente: La Izquierda Diario
